Lluís Roda

lluís_roda"Ens trobem davant d'un esperit lliure en constant recerca interior i exterior o, si ho preferiu, formal i conceptual. No crec que en els seus escrits es preocupe excessivament per agradar el lector o per dir coses que incomoden o no. Si algú busca imatges que el reconforten i que el mimen, no cal que seguesca llegint. Fet i fet, seguir l'obra de Lluís Roda és llegir la recerca: des d'aquella llunyana plaquette de títol magnífic -"El subratllat és meu"- o "Sobre l'hamada" (Premi Vicent Andrés Estellés dels Octubre) molt allunyats estilísticament del que escriu actualment en l'aforístic "Elogi de la llibertat", fins al magnífic "Buirac d'amor" (si algú no se l'ha llegit encara, ja tarda a demanar-lo a les llibreries o biblioteques). A més, encara hi podríem afegir que ha practicat la narrativa ("El temps passarà") i l'assaig [...] "De l'ànima", entronca directament amb la línia de "Buirac d'amor" i [...] té poemes d'una grandesa que justifiquen perfectament el conjunt. [...] "De l'ànima" és molt interessant perquè prova, amb una imatgeria i referents del món actual, del present, de donar respostes als interrogants de sempre, entre els quals l'amor té plena vigència, encara. Però entre les preguntes fetes resposta, també hi ha les GRANS: qui som, per què som, d'on venim i on anem [...] Que ningú no hi espere teories filosòfiques ni "moralina", sinó temes oberts, interrogants. [...] L'altra característica bàsica del llibre -que també va lligada a la persona- és la llibertat. La llibertat creativa i personal" (Josep Lluís Roig, 2006)

+ info

textos:

La via del tren separava la ciutat asfaltada