Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés

"La poesia de l'Estellés no és una poesia deprimida o negra. Com que no s'origina en fetitxismes ideològics, sinó en la modèstia de viure, rutinària, cruelment addicta a la biologia més insignificant i més indispensable, no ha de ser ni pessimista ni optimista: "és" a seques. El sexe, la fam i la mort esdevenen, en aquest context no gens ampul.lós, l'entrellat de la "vida", i tot hi és al seu lloc, la merda o el semen, i l'afecte més innocent, i l'alegria, i el difunt que tots serem un dia o altre, i un plat de calent, i una cançó perquè sí, i jugar al truc o escriure versos, ja que "escriure versos" forma part de la vida. En un pam de món, i en un pam d’idioma --també "amb un pam de llengua", de cansament o d'insult--, la poesia s'hi agrumolla, i s'alça" Joan Fuster (Pròleg a "Recomane tenebres. Obra completa 1")

+ info: Estellés a la wikipedia

textos:

Cos mortal

De Geliefden (Els amants en holandés)

Els amants

Les amants (Els amants en francés)

Ljubavnici (Els amants en croat)

Los amantes (Els amants en castellà)

Lovers (Els amants en anglés)