Passejada literària pel Burjassot d'Estellés

OBJECTIUS
General
- L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar a conèixer d’una forma molt vivencial, a través d’un format molt atractiu pels ciutadans i ciutadanes, obres i autors de la literatura universal, en aquest cas l’Estellés.

Específics

-Oferir als alumnes de literatura catalana una visió complementària i palpable del que estan estudiant.

-Difondre la poesia d’Estellés i en general les obres d’autors valencians entre les noves generacions.

-Donar a conéixer la història, els carrers i el paisatge d’un poble de la comarca de l’Horta com Burjassot.


DESTINATARIS

En primera instància els destinataris són alumnes de 2n de batxillerat que cursen l’assignatura de literatura catalana. Estellés sol ser un dels autors als qui més temps es dedica i el seu poemari ‘Llibre de meravelles’ és de lectura obligatòria. De totes maneres, la proposta de realització de la ruta s’adreça al professorat.
A més, hi ha la possibilitat de concertar visites per a grups d’adults, que en aquests cas es realitzarien en cap de setmana.


METODOLOGIA

La proposta s’enviaria a principi de curs a tots els instituts de la comarca, per tal que els professors pogueren conéixer-la i concretar una data.
Es pretén que els alumnes siguen els vertaders protagonistes de la ruta, amb la lectura que en faran dels poemes i que puguen expressar les seues sensacions en trobar-se en llocs que s’han convertit en literatura. Seria molt interessant que o bé els alumnes o bé el professor, poguera disposar d’una càmera de vídeo per enregistrar la visita.
El recorregut s’ha establert en una zona ben delimitada de Burjassot, el casc antic, té una durada d’entre una mitja i dues hores. Tampoc hem establert moltes parades perquè considerem que degut al nombre de persones que hi poden participar (entre 20 i 25) i el fet de realitzar-les en el carrer, amb la dificultat que això comporta pel soroll i el trànsit, devíem reduir-les al mínim.
La ruta, almenys en el seus aspectes bàsics, no requereix massa preparació. De guia faria un animador sociocultural, que cobraria en funció del material proporcionat i el temps que dure la visita. Ha de tenir en compte també les despeses d’enviament de la informació als instituts.


DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

La rebuda del grup es faria a l’estació del metro de Burjassot, ja que és recomanable que es traslladen a la localitat amb el metro, que tant si ve des de Bétera com si ve des de València ciutat, travessa zones d’horta. Hi ha molts poemes d’Estellés que fan referència a aquest espai vital de la seua infantesa. Son pare treballà de forner, però era nascut en l’Horta i Estellés descriu en el seu llibre de memòries “Quaderns de Bonaire” l’alqueria dels avis:

“A la porta de l’alqueria de la meua àvia hi havia una parra. També hi havia, entre unes pedres d’un bancal, enfront, diverses plantes: hi predominaven els geranis i hi havia una amable conflagració d’aromes. Però sobretot, recorde el luxe, ubèrrim, de la parra, el goig dels pàmpols movent-se amb una mica de brisa”.

En aquest text reconeguem alguns dels cultius més habituals encara en l’horta de Burjassot, que podrem reconéixer si hi passegem. també és habitual el cacau. El poema 72 de ‘El gran foc dels garbons’ rememora els plaers infantils de menjar-se el cacau i altres productes:

“Hi havia, obscur, el sentiment, litúrgic.
Es torrava el cacau, i les cacaus,
d’assuavides rodonors, serien
àvidament buscades; o bé es feien
roses, o bé hi havia carabassa”

Des de l’estació podem contemplar un paisatge molt paregut al que veuria Estellés de xiquet, ben al contrari del que ocorrerà a la resta de Burjassot, que està transformat fins al punt que bastants llocs que anomena als seus poemes no es poden reconéixer. Posem d’exemple, aquest fragment d’ “Escrits al castell”:

“Veig Borbotó, Benifaraig, Carpesa;
i et veig que tornes de la mort, lentíssim,
entre el prestigi de la pols, els èlitres,
i intensifiques el crepuscle, atònit.
Lladren els gossos a les alqueries
entre les geranis i les parres.
Però tu escoltes l’arribada fèrtil
de l’aigua als solcs i les collites, pare”

Aquest paisatge de l’horta i, més en concret, de l’estació del metro (el trenet en aquella època) serà també l’escenari on Estellés rebrà les primeres notícies sobre l’inici de la guerra civil. Així ho rememora en el llibre “València: capital de la República”:

“La primera notícia de la sublevació militar contra el legítim poder de la República Espanyola que va arribar a Burjassot, almenys al meu pare, i a mi que no entenia res de tot allò, fou, em pense, el mateix 18 de juliol de 1936, que crec recordar era diumenge. El meu pare tenia una espècie de tertúlia al costat de l’Estació del Ferrocarril de Burjassot”.

Conta Estellés que es trobava amb son pare i els tertulians collint melons quan un fill del “pontífex” de la tertúlia s’hi acostà:

“Carles va amollar la notícia: a casa d’uns veïns que tenien ràdio s’havia escoltat la sublevació militar dels militars al Marroc, i els militars els comandava Franco”.

Aquesta zona de Burjassot apareixerà en altres poemes d’ Estellés on ens narra com les milicianes es banyaven en les sèquies durant la guerra o serà ben present de rerafons el soroll dels trens que circulaven de nit i de matinada, mentre el poeta escrivia. Estellés escrivia sempre de nit, quan tornava a casa de la redacció de ‘Las Provincias’. Des de meitat dels anys 50 viurà a un pis del carrer Micer Mascó de València, però el traqueteig dels trens l’invocarà en molts poemes, amb la imatge dels trens bruts i tristos creuant la nit del franquisme.

Com a opció podem visitar la casa familiar al carrer José Carsí i parlar amb una de les filles del poeta, Carmina Andrés, que acaba de publicar l’antologia personal ‘Mort i pam’ a Carena Editors.

El recorregut continua pel carrer Bisbe Muñoz i la Plaça Sequera, on se situen les tres cases en què va habitar durant la seua infantesa i joventut. De les tres, només queda en peu la del nº 97 del carrer Bisbe Muñoz, en l’actualitat nº 4 de la Plaça Sequera, on va viure cap a meitat dels 30. Ací es pot llegir el fragment inicial del poema “Cant de Vicent” – una imitació del poema de Ramon Llull- inclòs en “Llibre de meravelles”:

“De pares pobres
i amb mitges soles,

a molta honor,
vindria al món,

un món humil,
més no mesquí (...)

i em varen traure
el dia 4

de cert setembre,
de càlid ventre.

Molt festejat
pel veïnat,

a poc a poc,
amb llet de pot

i sopes d’all,
em vaig criar”

Entre els seus veïns hi havia un ceramista que comptava amb una biblioteca ben assortida per a l’època i fou qui li potencia l’estima per escriure i la decisió d’utilitzar el valencià. Així ho explica en una entrevista a “El Temps” amb Miquel Alberola:

“ – Quina edat tenia vosté, aproximadament?
– ­Quinze o setze anys. I ja feia versos en valencià. En ma casa no n’eren partidaris: fer versos en valencià era una cosa indecorosa i menor.
– Vosté, per la llengua, es va decantar espontàniament o com va anar?
– Espontàniament. Tenia un veí que va influir molt en mi. Un veí que no creia en Déu ni coses d’aquestes, tenia una biblioteca fabulosa. Jo abans de conéixer l’obra de Teodor Llorente, ja coneixia la de Carles Riba i la de Verdaguer”.

Després ens acostarem a la Plaça de la Constitució, on rememorarem un dels actes més lamentables en la biografia d’Estellés, que revela el conflicte polític que vivia el país durant l’anomenada transició. L’any 1979, en concret el 30 de juny, s’hi inaugurà un bust en homenatge al poeta. Durant els mesos en què estigué en peu, rebé diversos atacs en forma de pintades o refregades d’excrements, fins que una nit fou arrancat i llençat a la sèquia. El bust fou recuperat, però l’Ajuntament de Burjassot se’n va desentendre i finalment el poeta decidí donar-lo a la localitat de Benimodo –on tenia una casa- i des d’aleshores continua al vestíbul de l’Ajuntament.

Des d’ací ens acostarem a Les Sitges, el monument emblemàtic de Burjassot. Construïdes a partir de l’any 1573 per les autoritats de la ciutat de València serviren de magatzem del blat que posteriorment es consumia. Entre les curiositats que s’hi poden trobar hi ha restes fòssils en les pedres i Estellés en el seu ‘Llibre de les pedres’ inclòs al ‘Mural del País Valencià’ en fa referència en un poema dedicat al botànic Cabanilles.

D’altra banda, l’any 1837, durant la primera guerra carlista a les rodalies del poble hi hagué una escaramussa en al qual foren fets presoners i afusellats 37 soldats, oficials i suboficials liberals. La historiografia situa aquest afusellament en Les Sitges, encara que en les últimes dècades s’ha descartat que els fets ocorregueren allí. En qualsevol cas, Estellés fa esment en un poema a les adscripcions polítiques de molts habitants de Burjassot, constatant que sempre ha sigut un poble que ha viscut apassionadament les disputes ideològiques (carlistes, blasquistes, republicans) a partir d’una fabulació sobre la seua família:

L’Estellessí, car l’Estellés et diuen,
i el teu pare, en oir-ho, ho agraïa,
perquè evocava, fascinat, el món
dels Estellés, orfebres i forners,

republicans de Blasco abans de Blasco
que miraven amb ràbia i amor,
el paredó del Pati de Sant Roc
i es casaven, com Déu vol, amb les filles

dels carlins de més fama de tot el poble,
i a una banda i l’altra del capçal
del seu monumental llit de canonge

hi havia una escopeta i un rosari,
i són ja un mite, de prestigi grec,
amb la calenta sang d’un fratricidi.

Podem continuar pel carrer Mendizábal, que travessa tota la part de Burjassot edificada des de finals del segle XIX. Fins llavors, el poble començava al Pouet i acabava a Les Sitges, que se situen en una elevació aïllada i envoltada de bosc on es construïren els primers xalets burgesos (entre d’ells, un propietat de Blasco Ibáñez, en la mateixa plaça de l’Ajuntament, que es restaurà fa pocs anys). El carrer Mendizábal, a l’altre costat de Les Sitges, s’anà estenent amb cases bones de nous rics. Així ens ho relata Estellés en un altre sonet:

Tot ho esperaves del teu fill. Te’l veies
créixer, parlar en castellà. Et pensaves
un dolç futur de confortables poltrones
de vímet, al carrer Mendizábal.

Si ara et pregunten pel teu fill, no saps
res d’ell. “Pel món”. T’inventes uns retalls
de cartes que no reps. I dolça, el penses
en algun lloc, parlant en castellà

amb els senyors, fumant amb els senyors.
Si abans te’l veies, te l’inventes ara.
Sola en la casa de brancudes bigues,

del corral ample i oblidat, amb una
conca entre els peus, te’l penses, te l’inventes,
amarga dona del meu poble, mare.

L’última parada la farem a mitjan carrer Mendizábal, on s’ubica encara el ‘Forn del Sol’, que fou propietat de la família d’Estellés. Ara mateix no guarda cap relació amb el poeta ni és cap forn singular. Tanmateix molts clients continuen duent verdures o arròs de bon matí per coure’l i això és el que farem: arreplegar un arròs al forn. Les seues vivències les recorda al poema ‘Ofici’:

Venies d’una llarga família de forners
i a tu t’agradaria ser forner, com els teus (...)
d’on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.